Volem confiar en que
algú es preocupa del nostre benestar, esperem que ho facin bé, però en el fons
el que ens fa continuar tant contents és que ignorem absolutament la realitat. I
això és en gran part gràcies als mitjans: va ser després d'una llarga lluita
que els mitjans van començar a eliminar la propaganda del tabac, i si bé tot
seguit va començar la promoció de mètodes per superar l'addicció, va ser només
la justa, fins que les empreses van començar altres negocis més profitosos no
es va permetre dir tota la veritat a la població sobre les conseqüències de
fumar, i aleshores sí, finalment es va prohibir als llocs públics, cosa que no
caldria si la gent hagués estat ben informada des del principi i actués amb
seny.
Fixeu-vos com ara
que estan de moda uns aparells que realment substitueixen del tot el tabac,
comença la propaganda en contra. Potser sí que s'ha de limitar l'ús ja que
podria fomentar l'addicció en joves, però no cal mentir. Sense cap estudi que
indiqui que siguin perillosos, hi ha multitud de noticies assegurant que ho
poden ser sense tenir una sola proba, doncs clar, no és que es preocupin de no
crear nous addictes, sinó que els preocupa que si tenen èxit podria desbancar
del tot el vell monopoli tabaquer. En canvi amb centenars i milers d'estudis
que indiquen i certifiquen multitud d'efectes adversos de les radiacions de mòbils
i demés radiofreqüències, encara oficialment "no hi ha res
demostrat", i promocionem telèfons fins i tot als infants. És un cas molt
més complex que el tabac, doncs tots els gadgets inalàmbrics i de radiofreqüència
estan infinitament més estesos que ho estava fa anys el tabac, però amb la
creixent consciencia en la població, l'administració intenta rentar-se les mans
amb la web governança http://governancaradioelectrica.gencat.cat/,
en la que assegura que totes les mesures dels nivells de radiació estan per sota els límits. El
mateix tècnic que en fa les mesures confirma en privat que els límits els han
establert les companyies, no els científics, ni els metges, i no cal ser
matemàtic per a fer càlculs: si la Unió Europea recomana 0.2 V/metre i els científics
0.0001 V/m, per molt que et diguin que fins a 25 pots estar segur, un té els
seus dubtes quan li diuen que a casa seva estarà permanentment a més de 3 V/m,
per tota la vida.
Aquest any en el congrés
mundial de mòbils de Barcelona, unes 2000 empreses han assistit a buscar
més negocis i promoció. Cap d'aquestes per a aportar nova tecnologia que
segueixi el principi de precaució, per intentar reduir les radiacions.
Sembla estrany que ni ho intentin doncs no només estalviaria bateria i consum
als dispositius sinó que crearia nou valor afegit; i no és pas que sigui
inviable, de fet ja hi ha empreses que tenen patents en aquest sentit: Suisscom
té aquesta patent, ( d'un inventor català per cert ), i altres com Siemens fa
temps que venen telèfons amb l'opció de limitar les radiacions exclusivament al
moment en que s'usa el dispositiu, i no les 24h com fan els DECT tradicionals.
Però avui dia el que més ven són els jocs i apps i distraccions, fum, boira, ignorància.
Seguint amb el
"comsumisme" de l'anterior post, si bé algú podria pensar que el
capitalisme ja s'encarrega de mantenir la justícia social ja que gràcies a la
competència es poden trobar aliments bàsics com pa a preus molt baixos,
resulta que degut a la falta de transparència que esmento en la primera part,
no saps realment d'on prové la farina d'aquest pa, ni què hi han posat, ni si
s'ha estat just amb els treballadors i el planeta per a fabricar-ho, per tant
el capitalisme de "lliure comerç" no garanteix ni de lluny la justícia,
ni tenir les garanties necessàries en un aliment tant elemental com el pa.
En els últims anys veiem un augment de la competència entre empreses i botigues per a no tancar, intentar sobreviure
oferint preus més baixos, i tenim un bon exemple en aquesta investigació sobre el
del pa a 20 cèntims en la que el van analitzar per saber de què estava
fet. Ningú diu que no puguin ser
comestibles, però ¿és lògic que es venguin productes a un preu inferior al de
cost? És l'anomenada 'venda a pèrdues'. En el "lliure comerç" se suposa que
s'hi val tot per a tenir més clients, però quan sorgeixen aquets productes
hem de preguntar-nos de què estan fets, com es fan, i d'on provenen; les
empreses són lliures de vendre i els consumidors de comprar o no, però els
consumidors que prenen la decisió són realment lliures? realment en una
situació com la actual pocs ho són, sobretot si la majoria es veu forçada a
escollir l'opció més econòmica per a poder sobreviure. L'estat hauria de
vetllar per a garantir la llibertat, però al contrari, tristament veiem com no
pot garantir ni la supervivència dels seus ciutadans, i com cada cop més
gent passa fam aquí, en un país en el que no fa tant es manifestava per a
aportar més solidaritat al tercer món.
Encara no sabem com
afecta la salut d'una persona que mengi només pa de 20 cèntims i begui aigua de
l'aixeta. Per sort cada
cop més gent reclama més informació en l'etiqueta del producte i sorgeixen aplicacions com aquestes.
El cert és que a Espanya aconseguim
preus mínims fins i tot per a cerveses i refrescos, tant reduïts que a l'Europa
del nord els sembla impossible, per a ells una cervesa a 22 cèntims és com
regalada doncs allà valen 10 vegades més (mínim). Com veureu tot seguit això
és degut a que ja estem fent, erròniament, "comsumisme" i ni ho sabíem.
Quant val una cervesa?
Així doncs el
que també m'he preguntat aquestes festes és com es pot fabricar una llauna de
cervesa per menys de 20 cèntims o un brick de vi des de 50 cèntims. No em
surten els càlculs, i passa el mateix amb altres begudes, refrescos i sucs,
sempre de marques blanques, o desconegudes, però en tot cas sembla que si el
contingut de la llauna o brick fós simplement aigua resultaria més car. Com pot
ser doncs que es venguin a un preu tant baix? Podria ser que la companyia
accepti certes pèrdues en un producte a canvi de que li reporti guanys en un
altre...potser les grans distribuïdores s'ho poden permetre, tot esperant que
algú que va a comprar cervesa a 20 cèntims comprarà altres productes cars dels
que donen beneficis. Sembla arriscat per la empresa distribuidora, i difícil
d'imaginar que l'empresa productora que ha pagat les matèries primes, el
transport, la fabricació etc, al final pugui vendre el producte als grans distribuïdors
deixant marge per a que aquets no tinguin pèrdues venent-ho tan barat. No hi ha
manera, no em surten els càlculs, algú ha de perdre diners a no ser que com
sempre els posem entre tots. Clar aquí està el secret, l'estat subvenciona
empreses per diferents motius com pot ser la creació de llocs de feina, fet
lloable però alerta amb el resultat ja que mentre l'estat redueix el pressupost de sanitat i educació pública, estem subvencionant empreses per poder vendre cerveses a 20
cèntims.
H
i ha casos en els
que podríem discutir, per exemple si subvencionem una empresa que fabriqui sucs, doncs si
tenen un valor afegit com fomentar la salut (sense sucre afegit) seria profitós, però
hi ha coses on els diners de tots no hi haurien d'anar, no només perquè
enriqueixen a unes empreses en particular sinó perquè al final acaba
perjudicant-nos a tots. Bàsicament estem subvencionant botellons.
Segurament avui ens semblaria lògic
afirmar que no s'haurien de subvencionar les tabacaleres per molts llocs de
feina que creïn. És una mica tornar a la idea de l'economia del bé comú, ser
conscients de en què gastem els diners, ja que és el poc poder que ens queda si és
que en tenim, i aquells que fins i tot poden guardar-ne als bancs en dipòsit i
plans de pensions, també poden procurar que els seus diners no s'usin
per subvencionar coses encara pitjors, gràcies a alternatives als
bancs convencionals com ho és la banca ètica.
Tot just portem 30 anys de
"DemoCrapitalisme" aquí al sud d'Europa, i aquesta crisis ens
portarà, espero, a replantejar-nos el poder individual que realment tenim. Tant
en la forma de governar com d'educar les persones, no crec que sigui qüestió de
prohibir, sinó de premiar als productes i empreses més profitosos per a tots, i
això és quelcom que individualment i entre tots ja podem començar a fer.
Fum Fum Fum
Recordo quan era petit que per Nadal
el tió cagava llaminadures, monedes de xocolata, paraigües de xocolata, i també
cigarros de xocolata. Francament no sé si s'ha prohibit la
comercialització dels cigarros de xocolata, ho veig possible si fins i tot s’està
plantejant prohibir fumar els cigarros electrònics (en una oficina o qualssevol lloc hi ha ambientadors molt més tòxics). També prohibeixen
absurdament les bombetes de filament, és lògic potenciar les de baix consum sí,
però fixeu-vos que ara es venen les prohibides amb un altre nom "escalfador ultraeficient".
Tanta prohibició no fóra necessària si tots assolíssim unes bones capacitats
crítiques, intel·lectuals, aprenent a raonar amb tolerància i respecte a la
llibertat individual; aquesta societat tant ben formada seria utòpica i per tant
a la pràctica ens calen regles i prohibicions. El problema és que no n'hi haurà
mai proutes si no hi ha informació veraç, transparent i totalment accessible.
Així, un cop haguéssim vist realment el que mengem i quins medicaments ens
calen de veritat, passaríem a reclamar més transparència en els productes de
neteja i cosmètica, i potser exigir una mica més de serietat i rigurositat en
els anuncis. I seguiríem amb els aparells electrònics dels que ja he parlat, per
desgracia el problema és el gran desconeixement, i no és que la informació
no sigui sempre accessible sinó que hi ha molta informació contradictòria
que desanima la poca intenció conscient de buscar-la. Per exemple, si
mirem les webs
de contaminació ambiental
http://www.gencat.net:8000/oicqa/owa/b01.consulta?estacio=00&contaminant=99&dades=1
http://www.ub.edu/mair/air-quality-no2.php?day=Today&time=mov veiem
que informen dels nivells de CO2, monòxids, nitrats, i ozó (O3) ah però... no era tan
bó l’ozó? no home, a 25 kilòmetres d'alçada sí que fa servei però aquí baix
contamina ja que és molt tòxic, s'usa per desinfectar, però com que es va posar
de moda, ara la gent compra aparells que generen ozó per posar-los a casa seva
pensant que han de matar milers de bacteris, quan el que fan és intoxicar-se,
molt millor seria un filtre d'aire. La poca rigurositat en subministrar i acceptar la informació com a vàlida pot conduir a greus enganys i estafes com els múltiples "objectes
protectors de radiacions", cacharros que fa temps apareixen amb
noms com Orgonita, que potser fan bonic, tenen formes maques i simètriques, però poc més.
En aquets moments sembla clar que no podem confiar en
l'estat per a protegir-nos, s'ho ha guanyat a còpia de corrupció. Per tant l'única solució és que tot sigui més accessible i ens fem conscients i responsables
dels nostres actes. Haurem de controlar l'estat, hi ha uns grans moviments, nous partits, i partits anti sistema i anti-partits (X, CUP...), i webs i programes
que pretenen informar amb veracitat, per exemple http://quehacenlosdiputados.net. La clau
no està en un sol punt sinó en que mica en mica posem allò que falti al sistema, i treguem el que sobri. No hem de creure que tot està determinat, la societat del segle XXI tot just acaba
de començar.
*Part 2 de 2
Altres webs per a més
http://www.transparencia.org.es/
http://www.transparency.org/country#ESP_DataResearch
