Translate

diumenge, 15 de juliol del 2012

Prevenció amb seny si us plau.


   Benaventurats tots. Us deia l'altre dia que cadascú és lliure de fer el que vulgui amb els Raigs X i el seu cos. Bé, avui us mostro aquestes imatges que tenen un punt en comú. Per una banda tenim un escàner d'aeroport, d'aquets que et despullen. Per què ho fan? ni idea. La cosa es que per poder-ho fer van haver d'ajustar molt bé la dosi i energia de Raigs X, que és gràcies al que funciona. Són Raigs X de molt poca energia, la justa per travessar la roba però no arriben gaire més profund dins el cos, a vegades s'intueixen els ossos, però el que els interessa és la pell. Per una altra banda mostro una imatge d'una mamografia, que cada cop les dones se'n fan més, per si de cas. A algú se li va ocorre que si feia mamografies amb Raigs X de baixa energia, en podria fer amb més freqüència, millorant la seguretat en la prevenció del càncer, disminuint l'efecte dolent dels Raigs X que justament incrementen el risc de càncer. 
 
   Així doncs, el punt en comú de les imatges, són els Raigs X de baixa energia.
   La lògica és aplastant: Raigs X de baixa energia = segurs pel cos, no fan tant mal, pots passar-hi cada dia tranquil·lament si viatges molt, o fer-te mamografies quan vulguis... però resulta que això és totalment erroni doncs desgraciadament, la física i la biologia no tenen per què seguir la lògica humana.
   Com ja vaig dir l'altre dia, quan la radiació travessa un material es frena, deixant anar la seva energia. Quan ens plantegem usar un nou tipus de radiació, com els Raigs X de baixa energia, caldria preguntar-se com es comportarà al passar per un medi com és el cos humà. Això és el que va fer un equip d'investigadors de la UAB. I això es el que van trobar. No us faré llegir l'article, tranquils, es pot resumir ras i curt: els Raigs X de baixa energia provoquen més danys al DNA de les cèl·lules que els Raigs X d'alta energia.
Absolutament il·lògic, d'acord, però perfectament explicable. Veureu, quan una radiació travessa la matèria es frenarà més o menys segons el tipus de matèria i segons la energia que tingui (anterior blog). Podem imaginar-nos que la radiació és com un míssil microscòpic. Si va molt de pressa, té molta energia, ens travessarà el cos de banda a banda, fent un foradet si, però sortirà impactant en la paret que és on explotarà i farà la major part de mal. 
 
   Això passa en les radiografies normals, els Raigs X ens travessen i impacten contra la placa fotogràfica, on interessa que facin efecte. Si el míssil té poca velocitat, baixa energia, entrarà al cos, però no tindrà prou força per sortir-ne, es frenarà del tot i ens explotarà a dintre. Evidentment, ens faria força més mal.
   Doncs exactament això és el que van descobrir que passa amb els Raigs X de poca energia. Trobo que cal saber-ho, sobretot perquè per sort, en l'aeroport encara pots negar-te a passar per l’escàner, i les dones es poden estalviar mamografies fent una simple revisió mèdica amb altres sistemes.
   Els Raigs X no son cap broma, prou que ho van haver de patir els seus descobridors, i aquells que van començar a fer-los servir.
   Cadascú és lliure de fer el que vulgui, però cal que tinguem tota la informació disponible.
   Com amb el Tori, amb els Raigs X hi ha coses molt millors a fer que despullar-te, per exemple això.

\ i /
 
 / \ 

dimarts, 10 de juliol del 2012

Bremsstrahlung!!

   Bentrobats tots. Com us vaig prometre, us explicaré perquè no convé guardar coses radioactives dins de contenidors metàl·lics. Bremsstrahlung ( una de les poques paraules alemanyes que conec) vol dir "radiació de frenat". La radiació pot provenir d'ones o partícules, però sigui com sigui, quan una radiació de molta energia travessa un medi, aquesta es frena i canvia, igual que quan la llum blanca travessa un vidre i es descompon en tots els colors, la radiació que incideix en un material es descomposa en altres radiacions. Quan parlem de radiació molt energètica, siguin partícules o raigs gamma, cal imaginar-se que viatgen per l'espai i no deixen anar la seva energia a no ser que trobin un bon obstacle. Si la radiació és una partícula i es troba amb els àtoms d'un metall, com que aquets tenen càrrega i la partícula també, aquesta es desvia per l’atracció electrostàtica, provocant que freni tot emetent radiació electromagnètica (anàlogament a quan frena una roda per fricció emetent calor ). La energia de la radiació incident es transforma en altres energies o partícules que tenen menys energia però que per a nosaltres poden ser pitjors. 
 
   Per exemple un sol raig gamma còsmic molt energètic podria travessar-nos si estiguéssim al mig de l'espai i no ens passaria gaire res. Però per estar a l'espai cal dur un vestit o una nau espacial. Què els passa als astronautes quan surten de la protecció del camp magnètic terrestre? doncs que aquest raig gamma còsmic xoca amb el metall de les naus i es converteix en un tipus de radiació més dèbil (frenada) però composada de molts raigs X, que deixaran anar tota la energia que tenen en múltiples punts dins el cos dels astronautes, danyant les cèl·lules per ionització.

   Resumint, un raig de molta energia, que ens faria un dany puntual, es converteix en multitud de raigs que fan molt més mal.

   Però això no només passa amb els metalls (tot i que en ells l'efecte és més fort gràcies a que tenen molts electrons disponibles). Fa molt temps que es venen unes llumetes que brillen en la foscor durant 10 anys. Son fetes amb Triti radioactiu recobert d'una gruixuda capa de plàstic. Efectivament, aquesta capa de plàstic evita que les partícules que emet el Triti arribin a sortir, no poden travessar el plàstic perquè aquest les frena... clar, això vol dir que es produeix una radiació de frenada i aquesta sí que surt! I resulta que aquesta radiació que surt no és altre cosa que Raigs X. 
 
   En el vídeo podeu veure com al principi, amb un detector Geiger de radioactivitat, que detecta partícules i radiació molt energètica, no es detecta cap senyal, aparentment no hi ha radiació, però...si es fa servir un detector de raigs X aleshores si que se'n detecten. No son raigs X de tanta potencia com els d'una radiografia, ara bé, imaginem que aquet penjoll el portes a la butxaca cada dia. Al cap del dia seria com si t'haguessis fet una radiografia a les teves parts íntimes, en fi, cadascú fa el que vol...en el pròxim blog tractaré aquest tema.
\ i /
 
 / \