VIH ≠ Sida, tornant a Biasco.

   Hola a tothom. Amb tot el poc que sé, us puc dir que l'VIH existeix, i no un, una pila de versions. El Sida existeix, però com a simple nom d'una pila de malalties diferents. Ara bé, la relació entre VIH i Sida no és ni de lluny, la que ens han dit. Pot haver-hi una relació, però molt menys clara que, per exemple, la que hi ha entre el papil·loma i el càncer d’úter. Hi ha doncs molts altres factors relacionats amb les malalties anomenades Sida que no s'estan tenint en compte. I això, tot i que no ho sembli a priori, és molt greu.

   Recordant el magnífic treball de Biasco, us pregunto: Que passaria si a través de campanyes de vacunació mundials, s'hagués transmès un virus desconegut a la població?. Virus que, per sort, no fos molt virulent ni transmissible, és a dir, necessita ser injectat i pot romandre en el cos perquè té la capacitat d'enganyar al sistema immune. Però repeteixo, per sort, no és virulent, no provoca malaltia per ell mateix al menys en la quantitat en que es pot transmetre per una vacuna. Que passaria si alhora, els metges detecten un nou tipus de malaltia, que afecta al sistema immune però de causa desconeguda? Doncs  podria ocórrer que es relacionés la malaltia amb aquell virus desconegut que enganya al sistema immune. A partir d’aquí tenim una confusió bestial que les farmacèutiques han sabut aprofitar molt bé.

   Els següents vídeos us ho explicaran fantàsticament. No cal que els veieu tots, amb un n'hi ha prou, segur que trobareu una estona per veure'l d’aquí a l'1 de desembre, dia mundial del Sida. Segurament, si en veieu un els voldreu veure tots, al menys així m'ha succeït a mi doncs els quatre són molt interessants i complementaris.

   

Sida. La Duda (censurat a TVE)

La ciencia del pánico

Desmontando el pastel

House of numbers

   Algun vídeo pot donar la idea d'una conspiració, i això d'entrada fa mala espina doncs creiem que som prou llestos per a no ser enganyats. I és cert, jo no crec que hi hagi cap conspiració planificada d'un principi. Tots els fets són perfectament explicables per un seguit de confusions, errors, malinterpretacions, desconeixement, corrupció, juntament amb la habilitat de les empreses per fer negoci. El virus existeix, la malaltia també tot i que no com la volen definir, (o de fet "indefinir"). Les drogues van provocar malalties entre els col·lectius de risc, la realitat social va posar la oportunitat de fer negoci en safata i la van aprofitar.

   Que cal fer ara? Remetre’s a les proves. Com amb Koprovsky, no cal culpabilitzar a Gallo, qui hagi de respondre davant la justícia que ho faci, però l'important és que la veritat de l'origen i els efectes siguin reconeguts. Potser amb firmes i veus que reclamin a la OMS que reconegui si hi ha relació demostrada. Cal que s'esclareixi definitivament quin és el coneixement i les proves existents sobre la relació entre VIH i Sida. Que n'hi ha, doncs que l'expliquin clarament; que no n'hi ha, no cal ni que ho expliquin ja hem vist els documentals. Aquest cop però, que els emetin a les televisions publiques, que ho sàpiga tothom. No cal negar l’existència del virus o la malaltia, tot caurà pel propi pes.

   Ara bé, les primeres responsabilitats han de recaure a la OMS, i després a les empreses que toquin, que per això és la OMS qui vetlla per la salut, en teoria. Els governs i empreses que s'hagin lucrat faran el possible per evitar sancions, però no podran negar l'evidència. Altre cop, serà la ciència a qui s'hagi de jutjar amb la major contundència, establint precedents per a que coses així no tornin a passar, i per a que la ciència torni a ser lliure i cooperativa en comptes d'una mera competència entre empreses.

   En aquesta època de l'any, que ens diuen que ens hem de vacunar per la grip, no fos cas que ens constipem i no puguem treballar per pagar deutes i medicaments, potser caldria preguntar quina part del deute que tenim és per les vacunes de la "grip A", per exemple, o per altres tractaments que no només no serveixen de res, sinó que poden fer molt mal.

(Gràcies Joan Xavier pels vídeos.) 

\ i /

 V 

 / \ 

De Tesla a Tunguska, posant-hi cello.

   Benvolicats tots. Avui torno a donar-vos la tabarra amb els Raigs X. Aquesta vegada però, anirem al principi de tot. Potser sabeu qui li va posar el nom als Raigs X, va ser en Röntgen, qui n'és considerat el descobridor, no obstant, abans que ell un dels més grans inventors de la historia ja els havia fet servir. Si recordeu els primers blogs, parlava de com la radiació fa Raigs X. La radiació, us deia, es pot frenar al xocar amb els metalls, i al fer-ho emet Raigs X. La radiació poden ser per exemple, electrons amb molta energia. El primer de veure això va ser Nikola Tesla, que a finals del segle XIX era el rei de la electricitat. Podia crear camps elèctrics tan intensos que feia llamps en el seu laboratori. Havia dominat una de les energies més potents que ens envolta. Amb la corrent alterna que havia inventat podia il·luminar ciutats molt llunyanes, però el que ell volia, el que ell desitjava per sobre de tot era poder enviar aquesta energia a qualsevol lloc del món, sense cables. Per això va començar a desenvolupar sistemes de transmissió d'energia. En el camí va crear els circuits de la radio, va crear els primers vehicles teledirigits, també va crear els precursors dels fluorescents per a poder visualitzar aquesta energia. Gracies a la fluorescència va aconseguir notar que quan produïa camps elèctrics de gran intensitat, fent una corrent d'electrons molt energètics, el fòsfor brillava. Però no eren directament els electrons els que feien brillar el fòsfor, sinó alguna mena de radiació que produïen. Efectivament, eren Raigs X. Podríem dir que feia quelcom similar a això.

   De fet Tesla va aconseguir fer algunes radiografies, però la medicina no era el seu interès principal, així que ni tan sols va posar nom als raigs que va descobrir. El que a ell li fascinava era l'energia. Per a això va construir la seva gran obra, la Torre Wardenclyffe.

Wardenclyffe tower in Shoreham, Long Island.

    Amb aquesta torre pensava transmetre energia mitjançant la ionosfera terrestre fins a l'altre punta del món. Igual que les ones de radio fan servir la ionosfera per a rebotar-hi com un mirall i arribar tan lluny com poden, Tesla volia enviar prou electricitat per poder il·luminar ciutats a gran distància. Aquí és quan la historia es complica. Uns diuen que ho va aconseguir, i que l'esdeveniment de Tunguska en va ser la prova, altres diuen que simplement no funcionava. El cert és que la va provar, però poc després algú va provocar l'incendi de la torre, i mai més se'n va saber res. Recentment s'han recaptat fons per recuperar l'edifici on va fer tots aquets experiments, que actualment està ruïnós. Si l'esdeveniment de Tunguska va ser obra seva, sens dubte va fer bé de no continuar, doncs l'explosió va ser similar a una bomba atòmica, provocant un terratrèmol que es va notar arreu, l'epicentre va ser una enorme bola de foc al cel però que aparentment no va arribar a tocar el terra. Encara avui és un dels esdeveniments més inexplicables que han ocorregut al planeta. 

The Tunguska event.

   Fantasies a part, en qualsevol cas, els terratrèmols i les llums al cel estan relacionats per un altre fenomen, que també té a veure amb la electricitat. Es creia que era degut a la triboluminescència, però sembla que és quelcom més complex anomenat  p-hole Theory. És un fenomen natural que s'ha vist que ocorre en alguns terratrèmols. Degut a les grans pressions que ocorren sobre les roques, es produeixen camps elèctrics de gran intensitat, que fins hi tot poden provocar llums i llamps en el cel, avisant  de que s'acosta el terratrèmol. Així doncs, millor no veure gaire de prop aquest fenomen. En canvi el de la triboluminescència segur que alguna vegada l'heu vist a petita escala. Per exemple quan es piquen o freguen dues pedres i fan guspires, però també pot ocórrer, sorprenentment, al desenganxar el cello. Si us hi fixeu ho veureu, sobretot al desenrotllar cinta de paper, aquella que fan servir els pintors per no embrutar els marcs de portes. Resulta que a algú se li va acudir que si la cinta fa llum, hi ha d’haver uns camps elèctrics força considerables, i ho van investigar. Per poder-ho mesurar bé van introduir la cinta en un recipient ben aïllat, en el que van fer el buit. Sorpresa: al desenrotllar la cinta, no sols es van produir grans camps elèctrics, sinó també raigs X.

   Van aconseguir fer una radiografia amb un rotllo de cello!!:

   Resulta que al desenganxar la cinta, hi ha una pila d'electrons que no saben si els toca quedar-se a una banda o a l'altre, es creen acumulacions elèctriques, que fan camps elèctrics enormes, que alhora acceleren els electrons de la cinta i produeixen Raigs X.

   En fi, mai se sap quines sorpreses ens depara el món que ens envolta, ni lo més quotidià. Segur que ara ja no fareu servir el cello com abans. Però no cal que us preocupeu si no està al buit sense aire, doncs amb aire els electrons no poden accelerar-se prou i només fan llum, però no Raigs X.

\ i /

 V 

 / \