Existeixen alternatives a les nefastes, radioactives i tòxiques antigues llanternes de càmping gas, (però que durant molt temps van il·luminar tots els carrers de grans ciutats).
Ja sigui utilitzant el mateix sistema de mantilles però que no usen Tori, per tant les cendres resultants només són tòxiques però no radioactives. O fent servir això https://www.youtube.com/watch?v=rn_Fs2N97tg (Soto SOD-250). Sí, és més car al principi ja que utilitza platí com a catalitzador, però a la llarga estalvies. Potser tampoc fa tanta llum com les altres, però en fa prou per el que es pot necessitar una nit de càmping.
I és que el platí es fa servir des de fa molt com a catalitzador, avui l'ensenyen així a la universitat https://www.youtube.com/watch?v=A2VpA_301rg , fa temps la gent l'usava tranquil·lament per encendre el cigarro https://www.youtube.com/watch?v=7cUZEjOvkMI
Avui dia ja s'han trobat molt millors catalitzadors, o al menys molt més barats, com els compostos de cobalt http://www.youtube.com/watch?v=ne8SzaWpgv0 o certs polímers, i ens permeten produir electricitat des de l'hidrogen, metà, alcohols, o a la inversa, fabricar alcohols partint d'hidrogen.
Translate
dimarts, 14 de maig del 1974
dilluns, 6 de maig del 1974
El coxerito phev phev
Els humans som uns cracks en descobrir com funcionen les coses, tot el que ens envolta ho desmuntem, descomponem, esmicolem fins a veure exactament de què està fet, el problema és que acabem amb milions de peces que hem d'ordenar mentalment, per sort també ens encanta classificar. Cada cosa té el seu nom, el seu rang, gènere, cada cosa ben ordenada al seu lloc, per això quan vaig descobrir els vehicles d'aire, que no són ni de combustió interna ni externa ni elèctrics ni de pedals, em vaig preguntar ¿què són? Resulta que són “phev” Pneumatic Hibrid Electric Vehicle. Originalment aquets vehicles només funcionaven amb aire comprimit, per tant es classificaven com a CAV (Compressed Air Vehicle), i hi havia trens, submarins, tota mena de vehicles http://en.wikipedia.org/wiki/Compressed-air_vehiclehttp://en.wikipedia.org/wiki/Pneumatic_motor
Però si avui volem fer un cotxe amb aire
comprimit, també hi posarem la opció elèctrica o de combustió per a fer-lo híbrid,
més versàtil i competitiu. Així doncs tenim els Phev pneumàtics, però al tanto perquè
alhora també existeixen els “Phev” Plug-in Hybrid Electric Vehicle, que poden
ser com el conegut Prius però amb endoll afegit. És clarament un dèficit de classificació.
Un Phev és doncs un vehicle Plug-in però també en pot ser un de pneumàtic.
Per altre banda hi ha els vehicles elèctrics
(EV) d'autonomia estesa, EREV (Extended Range EV també anomenats “Series Hybrid”
també anomenats Range-Extended Electric Vehicles REEV), que semblarien un Phev
(plug-in) a primera vista, però en els que el motor que dóna potència al
vehicle és exclusivament l’elèctric, i en tenen un altre de combustió únicament
per a generar electricitat i recarregar les bateries. Només n’hi ha un parell http://en.wikipedia.org/wiki/EREV
o tres http://en.wikipedia.org/wiki/BYD_F3DM d’aquest model però trobo que són
molt millor opció als Phev plug-in (Prius) ja que d’entrada tenen més autonomia
elèctrica, i el sistema mecànic resulta molt més simple. En els EREV si es vol
no s’hi posa mai gasolina, als Phev sempre n’has de dur.
Així doncs qualssevol EV (desde els carritus
de golf fins el renault zoe o nissan leaf) pot ser un EREV afegint el Range extender http://en.wikipedia.org/wiki/Range_extender_%28vehicle%29
Tornant a la nomenclatura, per sort recentment
hi ha hagut una nova distinció. Han creat una nova classificació per vehicles
pneumàtics híbrids anomenant-los “Hybrid Air” http://www.dailymail.co.uk/sciencetech/article-2568732/Car-runs-air-set-hit-streets-year-Peugeot-claims-new-hybrid-117mpg.html
http://noticias.coches.com/noticias-motor/hybrid-air-como-funcionan-los-hibridos-de-aire-comprimido-de-psa/77790
http://noticias.coches.com/noticias-motor/hybrid-air-como-funcionan-los-hibridos-de-aire-comprimido-de-psa/77790
Però Ai las!, resulta que aquest terme ja estaba agafat amb els avions: http://en.wikipedia.org/wiki/Hybrid_Air_Vehicles , en fi, serà per noms...
Bé, espero que ja tingueu més clares les opcions i classificacions, ara només falta conèixer la oferta. Els darrers, que
segons diuen tindrien molt bona relació qualitat/ecologia/preu, s’esperen pel
2016.El minicat cotxe
d'aire era per l'agost de 2014 http://www.dieselcar.in/2014/01/11/tata-minicat-launch-date/
De fet no hi ha res de
nou en tot aixó, la primera patent d’híbrids és del 1905, igualment que no té
res de nou usar “biodiesel” (oli) o bioetanol (alcohol), doncs originalment els vehicles de
combustió ja n’usaven. Però les modes van tornant, mica en mica.
La veritat és que tot això encara
és merament anecdòtic avui dia; aquí hi ha una llista de les ventes de
vehicles elèctrics on es pot comprovar que són una minoria, i no és pas
perqué en més d'un segle no haguem trobat la forma de fabricar-los barats,
simplement, no hi ha hagut interés en la producció.
Fins que no
tinguin preus competitius amb els de gasolina, (que ja fa anys que podrien
tenir) seguirem usant dinosaures com a cavalls.
Jo
personalment, quan penso en comprar un vehicle que em pugui dur arreu voldria
que tingués una tecnologia el més simple possible sense dependre de milions de
peces i components, ni de materials extranys de difícil obtenció que es desgasten. Per aixó el
sistema d’aire comprimit, que pot estar completament fet d’acer i alumini, i
que, amb paciència, fins i tot un mateix podria dedicar-se a omplir el dipòsit
amb una mantxa (estalviant el gimnàs) em sembla el més raonable.
Els
sistemes de pila de combustible, tot i força simples segueixen requerint una
infraestructura i materials que no els fa tant senzills com en un phev
pneumàtic,
També trobo interessant el renaixement dels vehicles a
gasògen, ja que literalment, no paren mentre tinguis fusta. En la postguerra va ser molt comú a España aquest sistema d’“autonomia
extesa”, ( no pas l’estatut d’autonomia és clar...), sinó el sistema de gasògen. És
un generador de gas combustible que afegit als camions i vehicles d’explosió
permetia seguir usant-los tot i no disposar de gasolina. Com tantes coses de la
guerra i postguerra, sembla que han quedat en l’oblit però per sort sempre
estarà en el face i el cinema:
Quan de petit veia aquesta pel·lícula no entenia que era això d'un "tren de carretera", un camió que crema llenya o carbó com un tren de vapor, amb la seva xemeneia, però sense vies... El secret està en el "gas de fusta" http://en.wikipedia.org/wiki/Wood_gas .
No eren facils d’engegar http://www.youtube.com/watch?v=QO3hbc_ihx4
però un cop encesos arriben arreu on hi hagi llenya, i disposant d’una mica
d’alcohol o nafta, el problema d’encendre'l es soluciona ràpid
Aquí podeu veure la conversió http://www.youtube.com/watch?v=X3KipK49v7g, val a dir
que tot i que sembli complex, en aquella època força mecànics i enginyers
encara dominaven la tecnica dels gasificadors, ja que s’havien usat molt en
aplicacions estàtiques, com per a fer gas per l’enllumenat del carrer (luz de gas, gas de síntesis o Sintegas (Syngas, en inglés) o també interessant "l'alcohol de fusta" conegut com a metanol)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)