Translate

dimarts, 28 d’agost del 2012

El Sorral.


   Bentretinguts tots. Una de les coses que m'encantava quan era petit eren les obres, les cases o edificis en construcció, però no pel mateix motiu que als jubilats. A mi m'agradaven les piles de sorra per a fer morter. Em ficava allà dins i era com estar en un altre planeta, la imaginació volava. Hi feia rius, muntanyes, coves, tot un món en un sorral. 

   Haig de confessar que encara avui dia m'encanta, però clar, un ha de guardar les aparences així que em limito a la versió digital. Aquesta és força completa, gratuïta i online http://burningsand.de/ . S’hi pot recrear desde un caos total,

 fins al perfecte ordre d’un bioreactor, doncs hi han afegit aigua i plantes i de tot!:



   Aquí hi ha uns quants links d'altres programes online. Per android el “SandBlaster és més senzill i potser més amè. A aquets els falla una mica la física de fluids, però són força entretinguts. Si es vol anar a construccions més complexes, i passar-s'hi hores i hores, és molt recomanable l'Algodoo, que ara té un plugin d'òptica i tot. Per no parlar del mundialment famós Minecraft, però aquest es limita a blocs cúbics, se’m fa una mica obtús. Desprès hi ha programes a més gran escala com el Univers Sandbox. I aquesta web és una joia per aplicacions que simulen tota mena d’ones i camps: http://www.falstad.com/mathphysics.html
   En fi, si us voleu entretenir, deixant volar la imaginació i la vena artística, són molt recomanables. Apa, que els adults a vegades també podem tornar a ser nens!

 WOW!Una pila de simuladors aquí!
\ i /
 
 / \ 

diumenge, 26 d’agost del 2012

ASMR i la màgia de la música.


   Bensentits tots. Avui us vull parlar de l'"Autonomous Sensory Meridian Response" o ASMR, que vindria a referir-se a aquelles pessigolles, pell de gallina, que se'ns posa quan per exemple, escoltem una cançó que ens agrada molt. Sembla que no és algo que estigui gaire investigat, de fet el nom se li ha posat en vista de la falta de classificació del fenomen, i ho investiga una organització que podríem dir amateur:                                http://www.asmr-research.org/
   Però que ho provoca? Sembla que varies coses, des d'un parlar suau, fins a sorolls que fa algú de forma més o menys constant, la música, el ronroneig d'un gat... Potser el que estem més acostumats que ens posi la pell de gallina és la música, sobretot en una pel·lícula. A vegades en una pel·lícula la situació és molt emotiva, però és la música o els sons el que acaba desencadenant el fenomen, de fet si veiem el mateix sense cap so el sentiment és molt menor. 

   
   Trobo que la música és un art especial, no es basa en res que hi hagi en la natura. Tant l'escultura, la pintura, com la dansa, són imatges o moviment, es basen en tot el que captem per la vista, que és el nostre sentit més desenvolupat i la principal finestra cap al món que tenim. Però els sons, biològicament, són una mena de comunicació molt diferent. Així com una mateixa imatge pot resultar o no agressiva segons l'observador, i ens cal un aprenentatge per saber si una forma punxeguda fa mal o no (per això de petits ho toquem tot), el so en canvi, si és estrident o dissonant sempre és molest, es vulgui o no. Igual que les olors que serien el sentit comunicatiu més primitiu, els sons ens serveixen o per estar alerta o per relaxar-nos. Quan de nit en la foscor sentim un soroll s'activen totes les alertes, en canvi si el que sentim és un suau murmuri, o la veu d'algú que ens dona confiança, segurament ens relaxarà. D’aquí s'entendria el fet de que les cançons on hi canta una persona ens transmetin sentiments, sobretot si el text que canten fa referència a aquests, doncs des que érem micos que ja vem usar els sons per a comunicar-nos i expressar sentiments, però, i la musica que no és cantada? O la que no n'entenem l'idioma? no pretenc explicar-ho, suposo que els ritmes són quelcom que tenim innat, en algun moment de la vida som conscients del nostre propi bateg o de la respiració, això ens dona el sentit del ritme, però d'aquí a com una melodia, un conjunt de notes, pot transmetre tanta emoció, és quelcom que se m'escapa. Segur que hi ha infinitat d'estudis que ho tracten, com aquest, però que jo sàpiga cap dóna resposta al perqué.


   
   Per altra banda, si ens hi fixem segur que la primera vegada que escoltem una cançó no ens passa gaire cosa, però si ens agrada, i hi trobem melodies boniques, la segona vegada es reforçarà, i a la tercera el nostre cervell intuirà en quin moment s'acosta la part que més ens agrada, aleshores comencem a notar el pessigolleig que va augmentant, i en el moment que sona el millor tros, la sensació arriba al màxim, com una recompensa per haver-nos esperat, per donar-nos temps a gaudir d'aquest art tan fantàstic. En canvi si ja l'hem escoltat 30 vegades en un dia, no suposa cap sorpresa per al nostre cervell, així que no ens afectarà tant gratament. No obstant, si deixem passar un temps fins a oblidar-la prou, tornarem a estar en la situació d'aquella segona o tercera vegada d'escoltar-la, moment en que no estem segurs de quan però sabem que en la cançó sonarà algo que ens agrada, i és més aquesta expectativa, l'esperança de que vindrà algo millor i no pas la tonada en sí, el que ens provoca aquell pessigolleig. Podem dir doncs que de forma innata, el cervell ens agraeix el tenir esperança o expectatives, ens esperona tot emocionant-nos, a buscar la millor part del que escoltem, o del que ens envolta en general.

   Us deixo amb una petita peça de Bach, una preciositat que fa massa poc que vaig aprendre. Per la seva bellesa i simplicitat crec que s'hauria d'ensenyar sempre en el primer curs de piano.

Bach prelude in C 846:


\ i /
 
 / \ 

dissabte, 25 d’agost del 2012

Bona nit Neil.


   Als que somiem amb la Lluna moltes vegades ens pregunten perquè hi voldríem anar si només és un desert fred, amb lo bé que s'està a la Terra. Doncs no sé l'altre gent, però jo no hi aniria per veure la Lluna, ni la pols tòxica dels cràters, ni per sentir la falta de gravetat, tot i que tot això m'encantaria. Però el que m'agradaria més, el que no podria deixar de fer un cop fos allà a l'espai, el que realment seria per a mi el més gran espectacle possible en la vida d'un esser humà, fora veure la Terra, casa meva, casa nostra, flotant en l'espai negre. Veure-la brillant en mig del cel com no l'hem vist mai. La Lluna cada dia la veiem, i és preciosa, però moltes vegades no ens n'adonem d'allò tant valuós que tenim sota els peus. Tots els que l'han vist des de l'espai han compartit el mateix sentiment que jo sols em puc mig imaginar. Sens dubte, crec que la majoria dels que volem sortir a l'espai, no és pas per anar a un lloc fred i mort, sinó per gaudir de l'espectacle de veure el planeta ple de Vida que habitem, i un cop estant allà, adonar-nos de les meravelles que hem aconseguit, tot i ser només un instant de vida en un racó de l'Univers.

Gracies Neil per fer una mica més de camí per a tots. Aquí a la Terra seguirem somiant.

Neil Armstrong 5/8/1930-25/8/2012




\ i /
 
 / \ 

dissabte, 18 d’agost del 2012

Hot Hot Hot


   Benfrescos tots. Un estiu més les onades de calor ens fan suar, jo que ja tinc una edat en recordo de pitjors, però certament, en cap cas són agradables. El que potser recordarem tots son els "apagons" o "blackouts" que solien passar a l'estiu a grans ciutats com New York, i també per casa nostra. Això era degut a que la demanda elèctrica creixia enormement en el moment que s'encenien tots els sistemes d'aire condicionat de la ciutat, i la xarxa elèctrica no ho suportava.  
 
   
     Per sort cada cop més gent entén que a l'estiu no cal congelar-se a 21ºC, sobretot si afora s'arriba als 40, el refredat és assegurat. Si una casa o edifici es construeix bé, pot refrescar-se per si mateixa i tenir una diferencia natural de més de 10 graus amb l'exterior, si a l’hivern hi ha 10 graus a fora, a dins, per efecte hivernacle poden ser 20. Si a l'estiu hi ha 36 graus afora, a dins es pot estar a 26, que amb la roba adient és perfectament suportable. Però clar, els edificis i cases ja hi són, no queda altre cosa que posar l'aire condicionat i xuclar energia de la xarxa a les hores punta.
   Però fixeu-vos en la paradoxa: en els moments en que fa més calor, és a dir, quan el sol ens envia la màxima energia, que és molta i gratis, nosaltres necessitem obtenir-ne quantitats ingents en forma de carbó, petroli, urani, per produir electricitat per refredar-nos. En alguns llocs d’Espanya ja hi ha algunes centrals tèrmiques que aprofiten el calor solar per generar electricitat. 

   No seria fantàstic si cadascú a casa seva pogués aprofitar l’energia del sol per a refrigerar-se? Clar, si volguéssim generar electricitat amb panells solars fotovoltaics caldria molta superfície, només tenen un rendiment del 20% i no són precisament barats. Si volem generar electricitat amb panells tèrmics tot i que aquets si que aprofiten fins al 90% de l'energia tèrmica del sol, cal realitzar varies conversions energètiques que disminueixen el rendiment.
   Però, si alguna vegada heu anat en una rulot, camping o lloc molt aillat, potser heu vist que fan servir bombones de gas butà per la nevera. Tenen neveres que funcionen amb la flama del gas!! 

https://youtu.be/jaSwXZXu6Wk frigorífico a gas butano

    Una conversió tan directa de la calor en fred és quelcom que sorprèn i no hi solem pensar, però fa molt temps que és possible. Per que no ho fem doncs? Es podria pensar que no és prou eficient, però per poc que ho sigui, qualsevol aparell que utilitzi l'energia gratuïta del sol, al final acabarà sent rentable. De fet ja s'ha aconseguit que sigui prou eficient per a qualsevol llar.
   El principal sistema de refredar mitjançant calor és el que s'anomena "d'absorció". Es sol fer servir aigua i amoníac o sals en un circuit tancat, de forma que al evaporar-se l’amoníac de l'aigua, absorbeix calor de l'ambient.
   Aquí hi ha alguns exemples d'empreses que ja venen aquets sistemes, em permetreu que en faci una mica de propaganda (tot i que no em paguen) però es que veig que no se’n fa per altres bandes:
      Al País Basc van millorar l’eficiència amb un sistema en rotació, que es deia Rotartica.
      I perquè no una nevera solar

      Un altre que seria interessant és el d'acoblar un col·lector solar als sistemes ja existents per a reduir el consum que necessiten http://www.solr-air.com/technology.html*

   I encara podem anar més lluny, a l'hivern podríem escalfar-nos amb el fred? Semblaria impossible però de fet, el fred en si mateix no és una magnitud. El fred és l'absència de calor, és a dir l'absència d'energia i sense energia no pots fer res, però... resulta que el que per a nosaltres és fred, per la termodinàmica pot no ser-ho. Si afora hi ha 10ºC, vol dir que hi ha 283 graus de temperatura sobre el 0 absolut que és el que es considera
l’absència total d'energia. Així doncs,  hi ha màquines que poden recollir part d'aquesta energia dels 283º i acumular-la dins de casa.  http://www.solarpst.com/Serie_ACS_Termo.php 

   Clar, qualsevol cosa que aprofiti l'energia de l'ambient fa perdre calers als que ens venen energia. No ens hem de sorprendre doncs si no hem sentit a parlar d'aquestes tecnologies, però espero que ara que les coneixem, puguem ser més conscients del que fem.


UPDATE: últimament es comercialitzen aparells d'aire acondicionat que en comptes d'electricitat usen gas natural, però no funcionen com les neveres de gas, sinó que tenen un motor de combustió que fa girar la bomba, que altrament giraria amb un motor elèctric. Pertant a aquets no s'els podria acoplar un sistema de captadors solars, com si que fan altres:
https://www.youtube.com/watch?v=zUwOroYq5m4   (no va)
https://www.youtube.com/watch?v=oiIahp1TzhY (genial l'accent)

curiós: https://www.youtube.com/results?search_query=rotartica

*UPDATE: sembla que aquesta empresa ja ha desaparescut, serà que tenien la bona intenció de millorar la tecnologia que ja usem sense haber-la de canviar del tot. En tot cas buscant "hybrid solar cooling" podeu trobar infinitat de  sistemes similars i aquí http://www.machine-history.com/Solar%20Powered%20Air%20Conditioning  ja no va, només aquí https://archive.is/89MqU
una bona recopilació.
\ i /
 
 / \