Bentretinguts
tots. Una de les coses que m'encantava quan era petit eren les obres, les cases o edificis
en construcció, però no pel mateix motiu que als jubilats. A mi m'agradaven les
piles de sorra per a fer morter. Em ficava allà dins i era com estar en unaltre planeta, la imaginació volava. Hi feia
rius, muntanyes, coves, tot un món en un sorral.
Haig de confessar
que encara avui dia m'encanta, però clar, un ha de guardar les
aparences així que em limito a la versió digital. Aquesta és força completa, gratuïta i online
http://burningsand.de/ . S’hi pot recrear
desde un caos total,
fins al perfecte ordre d’un bioreactor, doncs hi
han afegit aigua i plantes i de tot!:
Aquí hi ha uns quants linksd'altres programes online. Per
android el “SandBlaster” és més senzill i potser més amè. A aquets els falla una mica la física de
fluids, però són força entretinguts. Si es vol anar a construccions més
complexes, i passar-s'hi hores i hores, és molt recomanable l'Algodoo, que ara té un plugin d'òptica i tot. Per no parlar del
mundialment famós Minecraft, però aquest es limita a blocs cúbics, se’m fa una
mica obtús. Desprès hi ha
programes a més gran escala com el Univers Sandbox. I aquesta web és
una joia per aplicacions que simulen tota mena d’ones i camps: http://www.falstad.com/mathphysics.html
En fi, si us
voleu entretenir, deixant volar la imaginació i la vena artística, són molt
recomanables. Apa, que els adults a vegades també podem tornar a ser nens!
Bensentits tots. Avui us vull parlar de
l'"Autonomous Sensory Meridian Response" o ASMR, que vindria a
referir-se a aquelles pessigolles, pell de gallina, que se'ns posa quan per
exemple, escoltem una cançó que ens agrada molt. Sembla que no és algo que
estigui gaire investigat, de fet el nom se li ha posat en vista de la falta de
classificació del fenomen, i ho investiga una organització que podríem dir amateur: http://www.asmr-research.org/
Però que ho provoca? Sembla que varies coses, des
d'un parlar suau, fins a sorolls que fa algú de forma més o menys constant, la
música, el ronroneig d'un gat...Potser
el que estem més acostumats que ens posi la pell de gallina és la música,
sobretot en una pel·lícula. A vegades en una pel·lícula la situació és molt
emotiva, però és la música o els sons el que acaba desencadenant el fenomen, de
fet si veiem el mateix sense cap so el sentiment és molt menor.
Trobo que la música és un art
especial, no es basa en res que hi hagi en la natura. Tant l'escultura, la
pintura, com la dansa, són imatges o moviment, es basen en tot el que captem
per la vista, que és el nostre sentit més desenvolupat i la principal finestra
cap al món que tenim. Però els sons, biològicament, són una mena de comunicació
molt diferent. Així com una mateixa imatge pot resultar o no agressiva segons
l'observador, i ens cal un aprenentatge per saber si una forma punxeguda fa mal o no (per això de petits ho toquem tot), el so en canvi, si és estrident o dissonant
sempre és molest, es vulgui o no. Igual que les olors que serien el sentit
comunicatiu més primitiu, els sons ens serveixen o per estar alerta o per relaxar-nos.
Quan de nit en la foscor sentim un soroll s'activen totes les alertes, en canvi
si el que sentim és un suau murmuri, o la veu d'algú que ens dona confiança,
segurament ens relaxarà. D’aquí s'entendria el fet de que les cançons on hi
canta una persona ens transmetin sentiments, sobretot si el text que canten fa referència
a aquests, doncs des que érem micos que ja vem usar els sons per a
comunicar-nos i expressar sentiments, però, i la musica que no és cantada? O la
que no n'entenem l'idioma? no pretenc explicar-ho, suposo que els ritmes són
quelcom que tenim innat, en algun moment de la vida som conscients del nostre
propi bateg o de la respiració, això ens dona el sentit del ritme, però d'aquí
a com una melodia, un conjunt de notes, pot transmetre tanta emoció, és quelcom
que se m'escapa. Segur que hi ha infinitat d'estudis que ho tracten, com aquest, però que jo sàpiga cap dóna resposta al perqué.
Per altra banda, si ens hi fixem
segur que la primera vegada que escoltem una cançó no ens passa gaire cosa,
però si ens agrada, i hi trobem melodies boniques, la segona vegada es
reforçarà, i a la tercera el nostre cervell intuirà en quin moment s'acosta la
part que més ens agrada, aleshores comencem a notar el pessigolleig que va
augmentant, i en el moment que sona el millor tros, la sensació arriba al
màxim, com una recompensa per haver-nos esperat, per donar-nos temps a gaudir
d'aquest art tan fantàstic. En canvi si ja l'hem escoltat 30 vegades en un dia,
no suposa cap sorpresa per al nostre cervell, així que no ens afectarà tant
gratament. No obstant, si deixem passar un temps fins a oblidar-la prou,
tornarem a estar en la situació d'aquella segona o tercera vegada
d'escoltar-la, moment en que no estem segurs de quan però sabem que en la cançó
sonarà algo que ens agrada, i és més aquesta expectativa, l'esperança de que vindrà algo
millor i no pas la tonada en sí, el que ens provoca aquell pessigolleig. Podem
dir doncs que de forma innata, el cervell ens agraeix el tenir esperança o
expectatives, ens esperona tot emocionant-nos, a buscar la
millor part del que escoltem, o del que ens envolta en general.
Us deixo amb una
petita peça de Bach, una preciositat que fa massa poc que vaig aprendre. Per la
seva bellesa i simplicitat crec que s'hauria d'ensenyar sempre en el primer
curs de piano.
Als que somiem amb la Lluna moltes vegades ens pregunten perquè hi voldríem
anar si només és un desert fred, amb lo bé que s'està a la Terra. Doncs no sé l'altre
gent, però jo no hi aniria per veure la Lluna, ni la pols tòxica dels cràters,
ni per sentir la falta de gravetat, tot i que tot això m'encantaria. Però el
que m'agradaria més, el que no podria deixar de fer un cop fos allà a l'espai,
el que realment seria per a mi el més gran espectacle possible en la vida d'un
esser humà, fora veure la Terra, casa meva, casa nostra, flotant en l'espai
negre. Veure-la brillant en mig del cel com no l'hem vist mai. La Lluna cada
dia la veiem, i és preciosa, però moltes vegades no ens n'adonem d'allò tant
valuós que tenim sota els peus. Tots els que l'han vist des de l'espai han compartit
el mateix sentiment que jo sols em puc mig imaginar. Sens dubte, crec que la
majoria dels que volem sortir a l'espai, no és pas per anar a un lloc fred i
mort, sinó per gaudir de l'espectacle de veure el planeta ple de Vida que habitem,
i un cop estant allà, adonar-nos de les meravelles que hem aconseguit, tot i
ser només un instant de vida en un racó de l'Univers.
Gracies Neil per fer una mica més de camí per a tots. Aquí a la Terra seguirem somiant.
Benfrescos tots. Un
estiu més les onades de calor ens fan suar, jo que ja tinc una edat en recordo
de pitjors, però certament, en cap cas són agradables. El que potser recordarem
tots son els "apagons" o "blackouts" que solien passar a
l'estiu a grans ciutats com New York, i també per casa nostra. Això era degut a
que la demanda elèctrica creixia enormement en el moment que s'encenien tots
els sistemes d'aire condicionat de la ciutat, i la xarxa elèctrica no ho suportava.
Per sort cada cop
més gent entén que a l'estiu no cal congelar-se a 21ºC, sobretot si afora
s'arriba als 40, el refredat és assegurat. Si una casa o edifici es construeix
bé, pot refrescar-se per si mateixa i tenir una diferencia natural de més de 10
graus amb l'exterior, si a l’hivern hi ha 10 graus a fora, a dins, per efecte
hivernacle poden ser 20. Si a l'estiu hi ha 36 graus afora, a dins es pot estar
a 26, que amb la roba adient és perfectament suportable. Però clar, els
edificis i cases ja hi són, no queda altre cosa que posar l'aire condicionat i
xuclar energia de la xarxa a les hores punta.
Però fixeu-vos en
la paradoxa: en els moments en que fa més calor, és a dir, quan el sol ens
envia la màxima energia, que és molta i gratis, nosaltres necessitem obtenir-ne
quantitats ingents en forma de carbó, petroli, urani, per produir electricitat
per refredar-nos. En alguns llocs d’Espanya ja hi ha algunes centrals tèrmiques
que aprofiten el calor solar per generar electricitat.
No seria fantàstic
si cadascú a casa seva pogués aprofitar l’energia del sol per a refrigerar-se?
Clar, si volguéssim generar electricitat amb panells solars fotovoltaics
caldria molta superfície, només tenen un rendiment del 20% i no són precisament
barats. Si volem generar electricitat amb panells tèrmics tot i que aquets si
que aprofiten fins al 90% de l'energia tèrmica del sol, cal realitzar varies
conversions energètiques que disminueixen el rendiment.
Però, si alguna
vegada heu anat en una rulot, camping o lloc molt aillat, potser heu vist que
fan servir bombones de gas butà per la nevera. Tenen neveres que funcionen amb
la flama del gas!!
https://youtu.be/jaSwXZXu6Wk frigorífico a gas butano
Una conversió tan
directa de la calor en fred és quelcom que sorprèn i no hi solem pensar, però
fa molt temps que és possible. Per que no ho fem doncs? Es podria pensar que no
és prou eficient, però per poc que ho sigui, qualsevol aparell que utilitzi
l'energia gratuïta del sol, al final acabarà sent rentable. De fet ja s'ha
aconseguit que sigui prou eficient per a qualsevol llar.
El principal
sistema de refredar mitjançant calor és el que s'anomena
"d'absorció". Es sol fer servir aigua i amoníac o sals en un circuit
tancat, de forma que al evaporar-se l’amoníac de l'aigua, absorbeix calor de
l'ambient.
Aquí hi ha alguns
exemples d'empreses que ja venen aquets sistemes, em permetreu que en faci una
mica de propaganda (tot i que no em paguen) però es que veig que no se’n fa
per altres bandes:
Un altre que
seria interessant és el d'acoblar un col·lector solar als sistemes ja existents
per a reduir el consum que necessiten http://www.solr-air.com/technology.html*
I encara podem
anar més lluny, a l'hivern podríem escalfar-nos amb el fred? Semblaria
impossible però de fet, el fred en si mateix no és una magnitud. El fred és
l'absència de calor, és a dir l'absència d'energia i sense energia no pots fer
res, però... resulta que el que per a nosaltres és fred, per la termodinàmica
pot no ser-ho. Si afora hi ha 10ºC, vol dir que hi ha 283 graus de temperatura sobre
el 0 absolut que és el que es considera
l’absència total
d'energia. Així doncs,hi ha màquines
que poden recollir part d'aquesta energia dels 283º i acumular-la dins de casa. http://www.solarpst.com/Serie_ACS_Termo.php
Clar, qualsevol
cosa que aprofiti l'energia de l'ambient fa perdre calers als que ens venen
energia. No ens hem de sorprendre doncs si no hem sentit a parlar d'aquestes tecnologies, però espero que ara
que les coneixem, puguem ser més conscients del que fem.
UPDATE: últimament es comercialitzen aparells d'aire acondicionat que en comptes d'electricitat usen gas natural, però no funcionen com les neveres de gas, sinó que tenen un motor de combustió que fa girar la bomba, que altrament giraria amb un motor elèctric. Pertant a aquets no s'els podria acoplar un sistema de captadors solars, com si que fan altres: https://www.youtube.com/watch?v=zUwOroYq5m4 (no va) https://www.youtube.com/watch?v=oiIahp1TzhY (genial l'accent)
*UPDATE: sembla que aquesta empresa ja ha desaparescut, serà que tenien la bona intenció de millorar la tecnologia que ja usem sense haber-la de canviar del tot. En tot cas buscant "hybrid solar cooling" podeu trobar infinitat de sistemes similars i aquí http://www.machine-history.com/Solar%20Powered%20Air%20Conditioning ja no va, només aquí https://archive.is/89MqU
una bona recopilació.
