Translate

dilluns, 31 de desembre del 1973

Bones festes i bon profit *

   Benconsumits tots. Ja fa alguns anys que fixant-me en productes alimentaris vaig començar a veure les dificultats de les empreses, que al final acaba sent el patiment de les persones. Es veia com intentaven estalviar costos reduint la mida dels taps de suro, la quantitat de pintura dels envasos, i fins i tot reduint els envasos en sí, cosa que beneficiaria el medi ambient si no fos perquè segurament també han reduït l’ús de productes més ecològics que solen ser més cars. Després l'estalvi ja va ser en el producte en sí, sempre complint l'etiqueta però potser es troben més closques al paquet de fruit secs, o més peces trencades, etc.  Però aquestes festes en que es mengen tants torrons, neules, polvorons, el que em preguntava és com podem saber si el que mengem es correspon al que està indicat en etiquetes, no a nivell nutritiu que aquesta web oficial  intenta explicar, sinó saber si cada producte compleix exactament i en tot moment el que diu l'envàs. En teoria hi ha uns controls oficials periòdics, uns anàlisis que regulen que l'aliment es correspongui amb l'etiquetatge, i de no ser així suposadament es retira el producte i/o s'aplica alguna multa. A més les empreses han de presentar els anàlisis que elles encarreguen a entitats independents. Respecte els controls oficials suposava que  podria tenir accés als resultats però l’únic que vaig trobar és aquesta web restringida https://alcon.aesan.mspsi.es/ALCON/Login.do. Quin sentit té que no ens ho deixin veure?. No és important saber que ens ingerim cada dia? En aquesta web  podem saber aproximadament, de forma barruera, quants contaminants ingerim segons el que menjem, pero les dades són antigues, com podem saber els miligrams extra de xapapote que estem menjant avuí si comprem marisc galleg? O quant han augmentat els nivells de mercuri i radioactivitat en els peixos ultimament? Tenim dades genèriques fins al 2008 aquí  i dades simples aquí , les més actuals són del 2011. Com ells mateixos diuen resultaria inabastable que el gobern analitzès tots els aliments disponibles; sí però sempre hi ha algun algun laboratori d'aquí o de fora, privat o públic que per obligació se suposa que ha analitzat cada producte que es ven, pertant podem reclamar les dades i exigir que estiguin a disposició de tots. Com sé si el bimbo del Punset porta realment el que diuen? o quina mena de ferro porten els kellogs: llimadures, ferro neutre fe2+ ?
   En la OCU sembla que volen fer pressió, s'han ocupat d'alguns productes, però amb anàlisis força limitats, i s'ha de pagar per accedir-hi.

  És important una bona informació, i tenir un bon accés als estudis sobretot si els hem pagat tots. Però els fa por perdre el control. És lògic que les empreses pressionin per a que no es faci public quant mercuri o hormones contenen la carn i el peix que venen, o quants pesticides hi ha a les verdures, i ens hem d'informar buscant estudis d'algunes universitats, que van fer fa temps, i potser creiem que havent-hi els estudis se soluciona el problema però no és així. Jo crec que s'hauria de tenir tanta consideració com amb els medicaments, aquets representa que han de passar uns controls exhaustius, hi ha el vademècum  que t'explica la seva composició, i també aquesta web on justifica l'aplicació d'uns o altres medicaments, unes o altres vacunes. Però cal filar prim ja que en molts casos l'aplicació de vacunes es justifica més per la voluntat de la farmacèutica que no pas pel cost/benefici, i el fet que en molts casos els estudis els facin els mateixos que venen el fàrmac deixa molt que desitjar, però bé, al menys et deixen veure els "estudis oficials".

   Trobo que és una qüestió de llibertat doncs, un només té la llibertat d'escollir si realment pot accedir a la informació d'entre totes les opcions.

   En el tema de l'alimentació està clar que ens afecten molt les marques, el gust, la moda o tendència... és complex però davant d'un producte que realment no sabem que té o un altre que sí ho mostra clarament sembla evident quina hauria de ser l'elecció. Les empreses amb el seu secretisme creuen que ens tenen a les seves mans, però de fet és totalment a les NOSTRES mans escollir un producte i deixar de comprar els que no siguin prou transparents tant en l'origen com en la fabricació. Un gran avantatge d'avuí és que fins i tot podem veure com es fabriquen molts productes en vídeos tipus "como se hace" i francament en molts casos després de veure-ho no tornaries a empassar un tros del que han fet. Totes les empreses haurien de fer vídeos similars dels seus productes. I també són molt útils els reviews de productes com aquest que troba plàstic als espaguetis http://www.youtube.com/watch?v=3T6qAbXB8z8 (plastic in noodles) http://www.youtube.com/watch?v=xtF8E_webd4

  En fi tornant al principi sobre el consum i el control de productes, fa temps em va sobtar lo difícil que pot ser comprovar si realment una substància és el que diuen, quelcom aparentment tant simple com un detergent a base d’un sol component, l'àcid cítric  pot ser complicat d'analitzar i calen moltes proves per comprovar que és efectivament el que diuen, pertant, ja que tenim aquets controls oficials, podriem demanar una mica més de transparència i que ens els deixessin veure.

   Penso que seria ideal assolir aquesta transparència, juntament amb un sistema de valors com el que proposa l'economia del bé comú, amb un etiquetatge exhaustiu per a productes i per a empreses segons la seva ètica i comportament tant amb les persones com amb el planeta i animals. No n'hi ha prou mirant si un producte té un bon origen, voldria tenir més informació com aquesta , amb la que podem veure quí s'esta enduent els diners realment quan comprem un producte, i així podem decidir si volem donar-los a una empresa o a una altre que actui més d'acord amb la nostra forma d'entendre un món just. 

  Ara bé, l'any vinent tot i que comenci "el final de la crisis" , com que l'economia seguirà empitjorant, l'Iva pujant, i els salaris baixant, seguirem veient botigues que tanquen i productes que empitjoren, i potser també hauríem d'exigir que es respectin uns mínims, tot i que sembli una proposta de consum  comunista ("comsumisme"), mantenir un Iva reduït per als productes bàsics, no és que sigui un luxe sinó una necessitat per a un món amb justícia.  http://www.canalsolidario.org/noticia/el-primer-supermercado-social/11363

* Part 1 de 2

3 comentaris:

  1. El mercuri anirà augmentant a mesura que les noves bombetes de baix consum fluorescents es vagin trencant http://www.ecologistasenaccion.org/article27335.html

    ResponElimina
  2. Pel que es veu, hi ha algunes webs d'alertes però només per a objectes que poden resultar perillosos, no per aliments:
    http://www.consum.cat/empreses/tinformem/seguretat_de_productes/index_es.html#a2
    http://www.consum.cat/qui_som/que_fem/controldemercat/index_es.html

    http://www.consum.cat/ecofin_webacc/AppJava/frontend/avisos.jsp?idioma=2

    http://ec.europa.eu/consumers/safety/rapex/alerts/main/index.cfm?event=main.listNotifications

    http://globalrecalls.oecd.org/

    ResponElimina
  3. https://es.tendencias.yahoo.com/tras-analizar-varios-suplementos-naturales-descubren-que-solo-tienen-el-21--de-los-ingredientes-que-aparecen-en-la-etiqueta-161224456.html

    ResponElimina