Translate

dimarts, 30 d’abril de 1974

Explota explotame expló


Miners de Calaf

  El meu avi sempre m’explicava històries de la mina de carbó on va treballar. Per sort ell va sobreviure per explicar-les, però molts altres hi van morir com recentment ha succeït. No crec que en cap lloc del món estigui prou ben pagat arriscar tant la vida d'aquesta manera, però així és com funciona TOTA la nostra civilització, explotant la pobresa i la necessitat. És normal en els humans i demés animals, agafar el que els agrada sense pensar en res més, ni quines conseqüències està tenint ni què passarà quan s’acabi el recurs. Un recurs s'explota mentre és fàcil i es disposa de persones, i no s'explota només la mina d’on s’obté sinó també els humans que hi treballen i que resultem ser un recurs summament fàcil d'explotar gràcies al nostre instint de supervivència i procreació.

   En la natura moltes vegades s'autoajusten els desequilibris d’explotació: quan resulten en un excés d’una espècie es regula amb algun predador, però l’espècie també pot acabar reduint-se o extingint-se per esgotament del seu recurs vital.
   Diuen que els mercats també “s'autoregulen”, avui veiem com això ha implicat l’extinció de “la classe mitja” o de “l’estat del benestar”, però afegint-hi petits ajustos no caldria aquests desgavells "d’autoregulació".
   Com amb la mineria en la que un filó s'explota fins que s'esgota o ja no és rentable, avui dia els 'aturats' (sense feina) són un recurs abundant i no és culpa dels empresaris aprofitar-se’n doncs és la seva natura, però es pot modular amb una regulació tan simple com que el sou ha de ser digne, per llei. Potser aleshores no els funcioni tant bé el negoci, bé, doncs caldrà pensar en algun negoci que funcioni amb sous dignes. Probablement l’empresari no guanyarà tant, però és precisament el que aconsegueix el fet de pagar un sou digne, que la riquesa es reparteixi.

   Cal tenir present que tots som explotadors quan mengem xocolata que han fet uns nens esclaus, quan no valorem l'energia i aigua que cal per a fabricar el que comprem i llencem. Avui estem tan summament connectats, que totes les nostres accions o omissions poden ocasionar greus explotacions de recursos i persones. Per això cal preguntar-se sempre com esfabriquen les coses que consumim i també ens poden ser d’utilitat eines com aquestes:

http://www.myfootprint.org/es/
http://organicus-blog.blogspot.com.es/2012/08/aplicaciones-verdes.html
http://www.sostenibilidad.com/top-10-apps-sostenibles
http://www.20minutos.es/noticia/1658988/0/apps/moviles/medio-ambiente/

http://reutilizayevitaco2.aeress.org/
http://holatelcel.com/apps-que-te-ayudan-a-cuidar-el-medio-ambiente/


I per si no fos prou la explotació durant el funcionament de la mina, aixó es el que solen deixar després, pels segles dels segles...

" Ningú hauria de ser ric, si una sola persona ha de morir " (In Time)

6 comentaris:

  1. Resto incrèdul quan la gent alava els paisos rics, "mira com alemania no té peatges, mira com aquells tenen sanitat tan bona, una educació genial amb 4 tablets per cap". Mira, com tenen tot això? Doncs perque nosaltres no, és per això que ells ho tenen. Perque ells estan al capdamunt de la cadena d'explotació. És com funciona el mon, hi ha els recursos bàsics que els explota tothom qui pugui, a canvi de ben poc, lo just per sobreviure. D'aqui surt tota la riquesa però no va a parar directament als paisos rics, no seria prudent. El que fa és un escalat gradual, a paisos mitjaners, on tot ja val una mica més que als més pobres però com que els hi robem el que tenen ho podem pagar, i finalment paguem als rics que és on va a parar tot, i on tot és mes car, doncs si no no podrien mantenir el gradent d'explotació, és aquest diferencial el que mou tota l'economia. I també funciona dins un mateix pais, és clar.
    Uns diuen que així el "tall de pizza" a repartir (triangle on la punta son els explotadors suprems) es va fent més gran per a tots, certament, a costa d'explotar i explotar, i matar i extorsionar i esclavitzar, els que sobreviuen es van fent una mica més rics, bravo pel sistema "just".
    Un bon exemple de com funciona: https://es.noticias.yahoo.com/fotos/hashima-la-abarrotada-isla-hace-anos-que-ahora-esta-abandonada-slideshow/la-isla-abandonada-de-hashima-photo-1418817501935.html
    trobem un filó, l'explotem, ens aglomerem tots com piranyes per treure algun moç, el primer menjarà més, i tonto l'últim, i un cop s'acaba, els que hagin sobreviscut a la voràgine aniran a buscar-ne un de nou. Si fós pel sistema capitalista així quedara el planeta senser, poblat per les 50 families més riques, que aniran consumint el que quedi.

    ResponElimina
  2. Inclós en una mateixa ciutat, com New York per exemple, es veu perfectament com les persones migrants i més febles sempre fan les feines més dures, sempre viuen en les pitjors condicions, intentant anar escalant però amb moltíssimes dificultats. En la gran ciutat es dóna la oportunitat de que sobrevisqui a molta gent amb "aliments" importats relativament assequibles, ara bé, si es que hi vols viure has de pagar una fortuna. Mínim 600-1000 dólars per compartir pis o habitació al mes. La terra, la propietat més preuada segueix sempre a mans dels més rics, que hi viuen cómodament amb tots aquets esclaus (perdó, "persones explotades"), als qui tot just 'paguen' el menjar a canvi de que ells els paguin un preu enorme per poder-hi viure.

    ResponElimina
  3. Una idea/concepto para ir reduciendo la explotación y repartiendo la riqueza seria que el productor (minero, agricultor, etc...) no cobre solamente para tener una vida digna donde vive, sino lo que cobra una persona para tener una vida digna donde se venda el producto, siendo este un pais mas rico.

    ResponElimina
  4. EXPLOTACIÓ: prendre ventatge de la diferència. Sóm uns experts en explotar animals, plantes i minerals. No dic que no s'hagi de menjar cap animal, però els humans no hem desenvolupat (com cap ésser viu, no és culpa nostra) la capacitat d'autolimitar-nos. El planeta és finit, pertant és una capacitat que haurem de crear, potser la més important. Mengem animals quan calgui, els justos i necessaris, i fem-ho bé, sabem que si no pateixen són més bons i nutritius. I amb les plantes i la terra el mateix, intentem fer-ho pensant en el futur, en que ho haurem de seguir fent durant milers d'anys, avuí ja tenim capacitat de fer aquestes projeccions, apliquem-les.

    ResponElimina
  5. Sobre la propiedad de la tierra, encima quieren hacernos creer que lo que hay que hacer es alquilar, o sea estar pagando toda tu vida por existir. Es lógico pagar por el agua potable, tiene un coste, por la comida, tambien, educación...pero por cuatro paredes y un techo que se han pagado ya 20 veces, hay que seguir pagando? por estar, simplemente por existir habrá que seguir pagando un alquiler. Lo lógico seria que si uno no quiere comprar, una vez ha desenvolsado en alquileres la cantidad equivalente a una vivienda, ya no tenga que pagar mas, o pagar mucho menos. Y si no se especulara con la compra que problema habria? ninguno, uno compra su vivienda y al mes paga como el alquiler pero de la hipoteca. Que se quiere ir? pues lo alquila o lo devuelve al banco y vuelta a empezar, no deberia ser tan complicado.

    ResponElimina
  6. http://slaveryfootprint.org/survey/

    ResponElimina