És inevitable.

   Bouum. Un so greu que ressona per tot el cos fins les entranyes com el tró que perdura després d'un llamp. Així va començar tot, i així acabarà. És inevitable. Doomsday clock.
 No fa gaires anys les dos grans potències se'n van adonar i van decidir fer un petit pas enrera, per a allargar la inevitable fí. Però va ser un pas en fals. Si bé van deixar de produir les bombes més potents imaginables -no per por a destruir el món si no a destruir-se ells mateixos - no van pas deixar de fabricar més armes i més guerra. I és que l'estrategia ve ser el 'divide et impera' i la doctrina del shock. Es van adonar que encara quedaba molt pastís per a repartir abans de fer-lo malbé, abans de destrossar-lo. Així que les grans guerres van passar a ser petites però  ubíqües i molt estratègiques, per a acumular recursos, per a què?, només cal mirar els pressupostos estatals, principalment per a seguir fabricant més armes i més guerra i més odi. 

  Perqué tot això no se sustenta sense l'odi irracional entre les persones. Durant segles però sobretot en els últims anys ha crescut enormement aquest odi fins a formar part quasi bé del DNA de molta gent. Per la televisió són bojos, extremistes, fanàtics, intolerants, però són persones que no han rebut res més que odi i terror, i és el que retornen. Mentre quedi pobresa i injusticia serà molt fàcil generar odi, i mentre hi hagi odi hi haurà guerres,
  La injusticia sempre és l'espurna que encén l'odi, però sens dubte hi ha altres factors que semblen propagar-lo eficaçment; no sabria dir si hi ha una certa natura humana propensa a l'absurd del conflicte o són interessos d'ego particulars, o per l'etern i universal afany de poder que aprofita qualsevol excusa o per tot plegat. Tot s'embolica amb una propaganda que en el fons el que fa és distreure'ns de la veritable causa de la injusticia fent-nos buscar sol·lucions a problemes que no tenen res a veure amb l'arrel de l'odi i que realment no sol·lucionen res. Distracció.
   I és que individualment tampoc tenim gaire a fer sobre la complexitat i diversitat de països i empreses que governen el món, potser una gran entesa entre ciutadans podria fer quelcom en el propi país però i en els altres? hi ha tantíssims països on la gent es preocupa per sobreviure i no per entendre's entre ells.

continuarà http://www.youtube.com/watch?v=QGIpcsTuPNo
https://www.youtube.com/watch?v=NKkRDMil0bw

No dubteu ni per un moment que avui, actualment, ara mateix, en algun lloc del món, hi ha al menys una persona, mínim , que pensa, creu, i està segur que el seu país (o paisos que governa) algun dia en el futur governarà la pràctica totalitat del planeta. D'una forma que ell/ella veu positiva, el menys traumàtica possible, però segura. No ho desitja pel mal dels altres sinó pel que ell creu que és el millor per tots. Podeu desitjar no creure que això és cert i podeu intentar no creure-ho, però alguna d'aquestes persones que pensen aixó avui, ara, té molt poder, o diners, o influència, i cada cop més. Si us fixeu en la història veureu que n'hi ha hagut d'altres, i veureu que cal que passin anys per a que surti als mitjans. Però són coses que passen avui. Creieu que ningú ha clonat un humà perquè està prohibit? Si es pot algú ho ha fet, potser ho sabrem en 50 anys, o potser mai. Creieu que ja no fan servir nens orfes, soldats i presos com a conillets d'índies per a probar medicaments? Ja us n'anireu assabentant. Mica en mica les noticies van filtrant-se però intentant no fer massa soroll. Si algú creu que pot dominar el món com en un joc de Risk, i té totes les peces, no ho intentarà?