Translate

dilluns, 9 de setembre del 1974

Who's there?

  En la nova era sexual que va començar amb els anticonceptius, reproducció in vitro, identificació per DNA, es van crear noves formes d'humans: els pares biològics, els pares donants, a més dels existents pares naturals "legals" (filiats). Si una dona no es vol quedar embarassada té diverses formes d'evitar-ho, això va portar a un relaxament considerable en la realització de l'acte sexual, cosa que evidentment porta a embarassos no desitjats, que gràcies a altres avenços també es poden sol·lucionar fàcilment.
   D'altra banda, si una dona vol quedar embarassada pel seu compte també ho pot fer gracies a la reproducció In Vitro i gracies als donants. Aquets serien pares biològics però no legals evidentment.  Altre forma més barata d'aconseguir un embaràs pot ser sortir de festa. En aquest cas però resulta que el "donant" també està obligat a ser el pare legal, no és una mica absurd? què protegeix aquesta mesura? els drets del fill?  vol evitar embarassos irresponsables? dissuadir violadors? o potenciar el libertinatge de les dones potser? No em sembla malament sempre que, dins la diferència, mantinguem un tracte equitatiu en tots els àmbits i gèneres. Amb el pretext legal de que el fill té dret a un pare, se'ls obliga a fer-se'n càrrec tot i que mai els hagin volgut tenir. Perqué no es pot contemplar la possibilitat de reconèixe'l com a pare biològic, però no com a pare legal?
   Se m'acud algo: Des que una dona sap que està embarassada fins que s'acaba el període d'abort amb seguretat, hi ha un bon marge de temps per a que la parella certifiqui que volen ser pares de la criatura. Es podrien registrar ja com a progenitors legals del futur nounat i en el cas que el pare no ho desitgi, també fer-ho constar. En el cas que el pare no hagi fet constar res queda clar que no vol formar part de la familia i pertant queda fora de tota obligació legal. Sempre hi podria tornar si la familia hi esta d'acord. El que seria del tot irrevocable és que un cop s'ha declarat com a progenitor legal, se'n desdigui.
Jo ho veig així: l'únic que jo realment poseeixo és el meu cos, l'únic que tinc és el meu ADN, si algú el necessita el podria donar altruistament, amb un contracte, de forma que estableix que jo no sóc responsable de res que facin amb el meu material genètic. Ara bé si algu me'l roba o fa quelcom que jo no hagi autoritzat, tampoc tindria perqué ferme'n responsable oi?


"Cómo se establece o determina la filiación?
 Con el parto o nacimiento y el reconocimiento ante el Registro Civil o mediante la adopción. También mediante un proceso judicial en que se le reconozca como hijo o hija de determinada persona."

   Actualment això implica que si el pare no ho vol ser, la mare pot obligar-lo a fer les proves de paternitat que automaticament determinen filiació. Si no se les fa, resulta que per omisió també es determina automaticament la filiació.

Brickleberry Season 3 Episode 7 Baby Daddy

https://www.youtube.com/watch?v=rcw6sQno_d0

9 comentaris:

  1. Amb aquet sistema no seria relativament fàcil que per exemple un home enganyés una dona durant uns mesos per a tenir un fill, sense haber de mantenir-lo després? Evidentment no es algo que acostumi a passar, però quina protecció tindria la dona?. Trobo que podria fer-la més vulnerable si es que s'adoptés la mesura. Clar, sempre pot donar el fill en adopció si no pot fer-se'n càrrec, però aixó és molt difícil de fer emocionalment. La mare per naturalesa adopta un vincle amb el seu fill que escapa a la lògica de si li és económicament viable o no, pertant en cas que aixó que dius es fés, caldria que la societat protegís les mares solteres, els garantís uns recursos per poder tirar endavant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Més fàcil és el que sempre han fet algunes dones, i sempre faran sigui quina sigui la llei, d'enganyar algún milionari per tenir un fill i després divorci i manutenció. Cadascú té les seves armes i en això els homes estaran en desavantatge sempre.

      Elimina
    2. Seria difícil engañarla porque cuando se quedase embarazada ella le propondría que se inscriba como padre y si él no quiere, eso ya le daría que sospechar.

      Elimina
  2. Me parece bien el sistema, y al estado seguro que le parecería genial porque añade una burrocracia enorme si cada futuro padre tiene que hacer un trámite. Sin embargo yo pondría una excepción por la cual el padre que se ha inscrito como padre legal y responsable sí que se podría revocar su decisión, y sería en los primeros 5 años del hij@ si demuestra que no es el padre biológico, o sea que fue engañado (excluyendo casos de fiv claro). Y digo en los 5 primeros años porque a partir de los 7 el apego del hijo/a ya seria demasiado grande y podría causar un grave perjuicio

    ResponElimina
  3. https://www.youtube.com/watch?v=mmIwr-JY_bE

    ResponElimina
  4. https://www.youtube.com/watch?v=cKjf9-jmvZg

    ResponElimina
  5. https://www.youtube.com/watch?v=MxoIIRUWuyo

    ResponElimina
  6. https://es.wikipedia.org/wiki/Aborto_de_papel

    ResponElimina
  7. https://www.infobae.com/politica/2023/10/19/lilia-lemoine-lloro-durante-una-entrevista-y-hablo-sobre-su-proyecto-para-renunciar-a-la-paternidad/

    ResponElimina