Translate

dissabte, 25 d’agost de 2012

Bona nit Neil.


   Als que somiem amb la Lluna moltes vegades ens pregunten perquè hi voldríem anar si només és un desert fred, amb lo bé que s'està a la Terra. Doncs no sé l'altre gent, però jo no hi aniria per veure la Lluna, ni la pols tòxica dels cràters, ni per sentir la falta de gravetat, tot i que tot això m'encantaria. Però el que m'agradaria més, el que no podria deixar de fer un cop fos allà a l'espai, el que realment seria per a mi el més gran espectacle possible en la vida d'un esser humà, fora veure la Terra, casa meva, casa nostra, flotant en l'espai negre. Veure-la brillant en mig del cel com no l'hem vist mai. La Lluna cada dia la veiem, i és preciosa, però moltes vegades no ens n'adonem d'allò tant valuós que tenim sota els peus. Tots els que l'han vist des de l'espai han compartit el mateix sentiment que jo sols em puc mig imaginar. Sens dubte, crec que la majoria dels que volem sortir a l'espai, no és pas per anar a un lloc fred i mort, sinó per gaudir de l'espectacle de veure el planeta ple de Vida que habitem, i un cop estant allà, adonar-nos de les meravelles que hem aconseguit, tot i ser només un instant de vida en un racó de l'Univers.

Gracies Neil per fer una mica més de camí per a tots. Aquí a la Terra seguirem somiant.

Neil Armstrong 5/8/1930-25/8/2012




\ i /
 
 / \ 

1 comentari:

  1. Osti tu, me n'acabo d'enterar! ... La visió del nostre planeta des defora, bona falta ens fa mirar fredament què estem fent al planeta i a nosaltres mateixos i si això pot seguir així. Gràcies pel post.

    ResponElimina