Translate

dilluns, 17 de setembre de 2012

Cotxe d'aire o de plom?

   Benairats tots. Avui he vist la noticia, si se'n pot dir així, del nou model de vehicle mogut per aire comprimit. No crec que se'n pugui dir noticia sinó recordatori, doncs no té gaire de nou, he vist anuncis similars cada cert temps des de principis d'aquest segle, però és que ja en el segle passat ho anunciaven... però encara més, alguns dels primers motors de tren que van existir al segle XIX ja funcionaven amb aire comprimit.

   La cosa és que sempre diuen que en pocs anys arribarà i va passant el temps però no arriba. I no em malinterpreteu, trobo que és una tecnologia ideal, sí que té poc rendiment, però ho compensaria la seva simplicitat. No és com la fusió nuclear que també la van anunciant i realment el problema és que no tenim prou tecnologia encara. Amb els motors d'aire comprimit la tecnologia està més que superada.

Aire fresc, de veritat.
   Tot i així, van passant els anys i res, però el pitjor és que altres invents del sector passen desapercebuts, i potser per no poder competir no acaben sortint a la llum. Per això us mostro alguns d'aquets invents, motors que treuen el màxim profit de l'aire que ens envolta:



i aquest també ha demostrat la seva gran capacitat :  http://www.youtube.com/watch?v=p6tgBLZP3Cw

   On hi ha molta investigació és en vehicles elèctrics, i en noves bateries, però el problema de les bateries sempre serà o el preu, o els materials, o que es gasten i s'han de canviar periòdicament. L'aire comprimit en canvi, només necessita contenidors buits, que un cop plens d'aire són molt menys perillosos que aquets esprais que tots tenim per casa, doncs l'aire no és pas inflamable. A part un contenidor no perd rendiment amb el temps, dura per sempre. És cert que la millor forma d'emmagatzemar energia avui dia seria amb l'hidrogen com a vector energètic, extret per hidròlisi de l'aigua, però no tothom voldria tenir a prop contenidors de gas altament explosiu i de difícil contenció. Tampoc hi ha disponibilitat d'aigua a tot arreu, en canvi d'aire sí. Així que, podem esperar a que la tecnologia de l'hidrogen millori i sigui més barata, o podem tornar a l'origen, a l'aire que ja va inspirar els inventors del segle XIX. Igual que va passar amb la gasolina amb plom. Originalment, la gasolina es barrejava amb etanol, però com que les petroleres volien el monopoli, i disposaven de mines de plom, van substituir l'etanol pel plom, fent un molt bon negoci que aquí us expliquen:


Quan es va "acceptar", per fí, la ja demostrada toxicitat del plom, es va anar prohibint, i es va tornar a usar etanol. Aquí podeu veure tota la historia del coneixement sobre el plom. Està clar que els interessos econòmics poden alentir tant com volen els canvis. Encara avui es segueix venent gasolina amb plom, per exemple pels avions, però també pels cotxes en països com Afganistan, Algèria, Iraq, Corea, Myanmar (Burma), Iemen, i en molts altres la prohibició ha estat força recent:
                      http://en.wikipedia.org/wiki/Tetraethyllead#Phaseout_and_ban
   No dubto que algun dia tindrem aerogeneradors en els oceans, que hidrolitzaran l'aigua i ens portaran l'hidrogen a tots els vehicles i llars, que funcionaran amb Piles de combustible, però tampoc dubto que encara falta molt. Mentrestant, un vehicle elèctricd'autonomia estesa és una bona solució, i emmagatzemar l'energia en tancs d'aire comprimit tampoc és mala idea. Cal tenir en compte que el gran problema de l'energia no és la seva generació, sinó el seu emmagatzematge. Per a aquest propòsit no hi ha res més barat, fiable i perdurable que l'aire comprimit.
   Ja parlaré més de l'hidròlisi i el futur de l'hidrogen, però em temo que el pròxim post tornaré amb els Raigs X. 

\ i /
 
 / \ 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada