També se'n podria
dir l'efecte bola de neu “snowball effect”: una bola que cau pendent avall
agafant cada cop més i més neu, creixent contínuament fins que la neu s'acaba,
o bé la muntanya, o s'acaba la pendent. En la natura això és el que passa, però
en els sistemes artificials creats per l'home la pendent és infinita i la bola
pot créixer sense límit. Que vull dir amb això? Imagineu una empresa que té
cert èxit, i es diversifica, i crea altres empreses. Unes tenen èxit, altres
no, s'ajunta amb altres empreses, i juntes van creixent. Ara es diu ‘multinacional’
i és immensa, i sembla no tenir límit, però imagineu que no era una empresa,
sinó un país, els seus funcionaris són els treballadors i els governants els
directors; hom creuria que fan el millor pels treballadors, pels ciutadans,
però busquen el millor per l'empresa, i el millor són més diners, perquè tot es
paga amb diners, i és igual d'on vinguin si serveixen per fer escoles i
hospitals, entre altres coses clar.
Com s'atura
aquesta bola de neu que ara és un allau?
Un cop el capitalisme va néixer, és com l'inici d'un foc, crea un
desequilibri energètic, una situació inestable que s’estén per tot el voltant
mentre trobi combustible. El capitalisme es basa en explotar l'entorn (tot el
que hi hagi) i acumular-lo en altres mans, en forma de diner/capital acumulable sense límit. I s’estén arreu, ni les fronteres
acaben impedint-ho. Ho va intentar en certa forma el comunisme però va fracassar. Els
vencedors van assegurar-se d’eradicar totalment aquesta ideologia de les seves
files. Ho van tenir fàcil, no eren rival per a la "LLIBERTAT" que el
capitalisme prometia.
Els visionaris
plasmaven en les pel·lícules i llibres tot de contes senyalant el monstre roig.
Pocs van desmarcar-se, proposar una alternativa viable, i no és d'estranyar que
avui ningú els conegui, el capitalisme tot ho engoleix i allò que no pot, ho
oblida. 'The world set free' és un llibre històricament molt rellevant, d'un
gran autor H.G. Wells, però que ni s'ha traduït ni es coneix.
Les
empreses no deixen d’immiscir-se en l'estat i ja en queda poc d’aquest, les
lleis es fan al seu gust - exemple anti-pirateria (que s'espavilin elles i no ens culpin a tots), concessions, concertacions, pseudo privatitzacions i pitjors, requalificacions, macroedificacions, macro complexos
consumistes, permissivitat amb discoteques, els comerciants que obrin quan vulguin,
impost extra absurds a productes alternatius, il·legalitzacions exprés com dels taxistes contra Uber - si l’estat finalment
desapareix el que quedarà serà la llei de l'empresa, el capital pur, la llei
del més fort, l’empresa serà l’estat. O potser hauria de desaparèixer
l'empresa?
Com monstres de
dents de ferro, el consumisme/capitalisme/explotació (digues-li com vulguis)
s'alimenta de tot el que existeix, ha existit o existirà. Sense límits. Però es
fa l'estètica, amaga les dents en disfresses boniques, anuncis amables, noies
maques i famílies felices. Marketing. El que abans ens diferenciava més dels
animals, principalment, la capacitat de prendre decisions de forma raonada, ara
és precisament això el que el sistemes de marketting intenten evitar,
aconseguint que prenem les decisions moltes vegades irracionalment, o raonant
ells en comptes de nosaltres.
Pensem-hi dos
vegades, o tres si cal. No ens deixem enganyar, cal dir a les coses pel seu nom
ja que si no, som nosaltres els que ens auto-enganyem.
El diner dóna un
poder que no s'hauria de tenir, per exemple: google ara podria estar
pressionant econòmicament per ser l'únic buscador predefinit, podria extorsionar
com vulgui per a aparèixer o no en els seus resultats, podria apoderar-se de
tots els programes i 'gadjets' informàtics que vulgui, gràcies que un dia, fa
molt temps simplement va tenir un cop de sort. No sembla just. No dic que no mereixi
èxit per les coses que ha fet bé, però tant especial i únic és? tant bé fa? Si
es pogués mesurar, no crec que es correspongués en absolut amb el poder que
actualment ha obtingut.
No pot ser que una empresa tingui drets i llibertats com una persona, però no adquireixi, o pugui desfer-se de les obligacions i responsabilitats. El sistema així
sempre obliga a competir salvatgement, i un cop alguna part ha obtingut avantatge, li afavorirà de forma desmesurada. La desavantatge que tenen sempre els països més pobres és
potser el problema més greu a resoldre, i amb l’excusa de la llibertat i la globalització
s'inclouen en un sistema en el que sempre estaran en desavantatge. Si exigir
condicions dignes a tots els "made in precaris" és
"proteccionisme", endavant, si no ¿com avançaran cap a millors
condicions? ¿a base de que els que es 'forren' dalt de la piràmide vagin repartint cap a baix? això ja sabem que
no és prou eficaç ni just. L'únic just és repartir beneficis entre tots,
garantint els mateixos drets a tothom, cal començar a entendre-ho. Però sempre
hi ha molt màrketing contra aquestes propostes, ja que es veu com de fet lo
contrari atrau molt més a l'esperit aclaparador i certs instints animals que
conservem, però aquest defecte no pot servir de justificació cap a models
injustos.
En resum:
El sistema
diner/capitalisme implanta un estat/govern fictici allà on va, desvirtua la
realitat, emmascarant tots els productes amb uns valors creats per interès.
El sistema
diner/capital només et garanteix UN dret: el de treballar, i si tens sort,
tindràs bona feina per comprar altres drets bàsics, si no ni això.
No podem fer fora
governants i quedar-nos amb el més tirà de tots, el diner, és el que ens governa
sense ètica ni raó.
El diner crea "estat", crea jerarquia i control. Al final una empresa va prenent el
control i poder inevitablement.
Hi ha camins cap
a alternatives viables i justes, l'economia del bé comú, les propostes de la
CIC, implementar aquelles tasses que mai volen, evitar especulacions, moltes
coses que no treuen llibertat a ningú, només a les empreses, però recordem que NO
SON PERSONES, per ara.
Si no es fa res,
el sistema seguirà sota pressió, fins que exploti.
fins que exploti... un cop més. I un altre, i un altre, i un altre... Por definición el capitalismo implica otorgar valor de dinero a todo y repartirlo mediante salarios, con la peculiaridad de que es acumulable sin limitación. Éste hecho crea la mayor injustícia que ha existido en la civilización que persiste por generaciones. Por otra parte se le une la necesidad de obtener beneficio que solamente se consigue mediante la explotación. El capitalismo es por definición, un sistema injusto de explotación. El comunismo por definición nunca puede ser capitalista. Pero para subsistir, para existir en un mundo capitalista no hay otra forma que serlo también. El socialismo, la democracia actual, són intentos de hacer el capitalismo mas llevadero, anéstesia...Solución, si es que la hay, empezar a otorgar el valor real a las cosas, permitiendo progresivamente la eliminanción del dinero acumulable, reduciendo la explotación. Como bien dice, la economia del bien común y las cooperativas como la CIC pretenden conducir a la sociedad por ése camino. No es fácil, lo fácil ya sabemos lo que és.
ResponEliminasi que se ha traducido el libro https://archive.org/details/ElMundoSeLibertaH.G.Wells
ResponEliminahttps://www.lectulandia.cc/book/el-mundo-se-liberta/
https://www.holaebook.com/book/h-g-wells-el-mundo-se-liberta.html
https://descargalibrosxd.com/el-mundo-se-liberta-wells/
ResponElimina