Capitalisme: reacció en cadena

   També se'n podria dir l'efecte bola de neu “snowball effect”: una bola que cau pendent avall agafant cada cop més i més neu, creixent contínuament fins que la neu s'acaba, o bé la muntanya, o s'acaba la pendent. En la natura això és el que passa, però en els sistemes artificials creats per l'home la pendent és infinita i la bola pot créixer sense límit. Que vull dir amb això? Imagineu una empresa que té cert èxit, i es diversifica, i crea altres empreses. Unes tenen èxit, altres no, s'ajunta amb altres empreses, i juntes van creixent. Ara es diu ‘multinacional’ i és immensa, i sembla no tenir límit, però imagineu que no era una empresa, sinó un país, els seus funcionaris són els treballadors i els governants els directors; hom creuria que fan el millor pels treballadors, pels ciutadans, però busquen el millor per l'empresa, i el millor són més diners, perquè tot es paga amb diners, i és igual d'on vinguin si serveixen per fer escoles i hospitals, entre altres coses clar.

   Com s'atura aquesta bola de neu que ara és un allau?  Un cop el capitalisme va néixer, és com l'inici d'un foc, crea un desequilibri energètic, una situació inestable que s’estén per tot el voltant mentre trobi combustible. El capitalisme es basa en explotar l'entorn (tot el que hi hagi) i acumular-lo en altres mans, en forma de diner/capital acumulable sense límit. I s’estén arreu, ni les fronteres acaben impedint-ho. Ho va intentar en certa forma el comunisme però va fracassar. Els vencedors van assegurar-se d’eradicar totalment aquesta ideologia de les seves files. Ho van tenir fàcil, no eren rival per a la "LLIBERTAT" que el capitalisme prometia.

   Els visionaris plasmaven en les pel·lícules i llibres tot de contes senyalant el monstre roig. Pocs van desmarcar-se, proposar una alternativa viable, i no és d'estranyar que avui ningú els conegui, el capitalisme tot ho engoleix i allò que no pot, ho oblida. 'The world set free' és un llibre històricament molt rellevant, d'un gran autor H.G. Wells, però que ni s'ha traduït ni es coneix.

   Les empreses no deixen d’immiscir-se en l'estat i ja en queda poc d’aquest, les lleis es fan al seu gust - exemple anti-pirateria (que s'espavilin elles i no ens culpin a tots), concessions, concertacions, pseudo privatitzacions i pitjors, requalificacions, macroedificacions, macro complexos consumistes, permissivitat amb discoteques, els comerciants que obrin quan vulguin, impost extra absurds a productes alternatius, il·legalitzacions exprés com dels taxistes contra Uber - si l’estat finalment desapareix el que quedarà serà la llei de l'empresa, el capital pur, la llei del més fort, l’empresa serà l’estat. O potser hauria de desaparèixer l'empresa?

   Com monstres de dents de ferro, el consumisme/capitalisme/explotació (digues-li com vulguis) s'alimenta de tot el que existeix, ha existit o existirà. Sense límits. Però es fa l'estètica, amaga les dents en disfresses boniques, anuncis amables, noies maques i famílies felices. Marketing. El que abans ens diferenciava més dels animals, principalment, la capacitat de prendre decisions de forma raonada, ara és precisament això el que el sistemes de marketting intenten evitar, aconseguint que prenem les decisions moltes vegades irracionalment, o raonant ells en comptes de nosaltres.

Pensem-hi dos vegades, o tres si cal. No ens deixem enganyar, cal dir a les coses pel seu nom ja que si no, som nosaltres els que ens auto-enganyem.

   El diner dóna un poder que no s'hauria de tenir, per exemple: google ara podria estar pressionant econòmicament per ser l'únic buscador predefinit, podria extorsionar com vulgui per a aparèixer o no en els seus resultats, podria apoderar-se de tots els programes i 'gadjets' informàtics que vulgui, gràcies que un dia, fa molt temps simplement va tenir un cop de sort. No sembla just. No dic que no mereixi èxit per les coses que ha fet bé, però tant especial i únic és? tant bé fa? Si es pogués mesurar, no crec que es correspongués en absolut amb el poder que actualment ha obtingut.

   No pot ser que una empresa tingui drets i llibertats com una persona, però no adquireixi, o pugui desfer-se de les obligacions i responsabilitats. El sistema així sempre obliga a competir salvatgement, i un cop alguna part ha obtingut avantatge, li afavorirà de forma desmesurada. La desavantatge que tenen sempre els països més pobres és potser el problema més greu a resoldre, i amb l’excusa de la llibertat i la globalització s'inclouen en un sistema en el que sempre estaran en desavantatge. Si exigir condicions dignes a tots els "made in precaris" és "proteccionisme", endavant, si no ¿com avançaran cap a millors condicions? ¿a base de que els que es 'forren' dalt de la piràmide  vagin repartint cap a baix? això ja sabem que no és prou eficaç ni just. L'únic just és repartir beneficis entre tots, garantint els mateixos drets a tothom, cal començar a entendre-ho. Però sempre hi ha molt màrketing contra aquestes propostes, ja que es veu com de fet lo contrari atrau molt més a l'esperit aclaparador i certs instints animals que conservem, però aquest defecte no pot servir de justificació cap a models injustos.

En resum:

El sistema diner/capitalisme implanta un estat/govern fictici allà on va, desvirtua la realitat, emmascarant tots els productes amb uns valors creats per interès.

El sistema diner/capital només et garanteix UN dret: el de treballar, i si tens sort, tindràs bona feina per comprar altres drets bàsics, si no ni això.

No podem fer fora governants i quedar-nos amb el més tirà de tots, el diner, és el que ens governa sense ètica ni raó.

El diner crea "estat", crea jerarquia i control. Al final una empresa va prenent el control i poder inevitablement.

Hi ha camins cap a alternatives viables i justes, l'economia del bé comú, les propostes de la CIC, implementar aquelles tasses que mai volen, evitar especulacions, moltes coses que no treuen llibertat a ningú, només a les empreses, però recordem que NO SON PERSONES, per ara.

Si no es fa res, el sistema seguirà sota pressió, fins que exploti.

https://www.youtube.com/watch?v=xtrEN-YKLBM

ADDENDUM